DIVENDRES MUSICALS - PARE per SÍLVIA PEREZ CRUZ (Joan Manuel Serrat)

Avui us deixo dues joies. Una és la cançó Pare de Joan Manuel Serrat, sobre la degradació del planeta. Una preciositat! I l'altra joia és la Sílvia Pérez Cruz, una noia amb una veu que no deixa ningú indiferent; armoniosa, bella, encisadora, magnètica... em fa posar els péls de punta cada cop que la sento cantar. Us volia posar un fado cantat per ella, però al veure que hi havia aquesta, he pensat que el fado pot esperar (però caurà més endavant i ja sabreu per què).

Només heu de clicar sobre el títol de la cançó per sentir-la.

Si voleu escoltar la original, cantada per Joan Manuel Serrat, subtitulada en castellà, aquí.
... també us deixo una altra, "Pare meu", cantada per ella (es nota que m'agrada molt?)

Hoy os dejo dos joyas. Una es la canción Pare (Padre) de Joan Manuel Serrat, sobre la degradación del planeta. ¡Una preciosidad! Y la otra joya es la Silvia Pérez Cruz, una voz que no deja a nadie indiferente; armoniosa, bella, cancantadora, magnética... me ponen los pelos de punta cada vez que la escucho cantar. Quería poneros un fado cantado por ella, pero al comprobar que había ésta, he pensado que el fado puede esperar (aunque un fado caerá más adelante y ya sabréis el por qué).

Sólo tenéis que clicar sobre el título de la canción para escucharla.

Si queréis escuchar la original, cantada por Joan Manuel Serrat y subtitulada en castellano, aquí.
... también os dejo otra, "Pare meu", (padre mío), cantada por ella (¿se nota que me gusta mucho?)

PARE (Joan Manel Serrat) per Sílvia Pérez Cruz

Pare
digueu-me què
li han fet al riu
que ja no canta.
Rellisca
com un barb
mort sota un pam
d'escuma blanca.

Pare
que el riu ja no és el riu.
Pare
abans que torni l'estiu
amagui tot el que és viu.

Pare
digueu-me què
li han fet al bosc
que no hi ha arbres.
A l'hivern
no tindrem foc
ni a l'estiu lloc
per aturar-se.

Pare
que el bosc ja no és el bosc.
Pare
abans de que no es faci fosc
ompliu de vida el rebost.

Sense llenya i sense peixos, pare,
ens caldrà cremar la barca,
llaurar el blat entre les enrunes, pare
i tancar amb tres panys la casa
i deia vostè...

Pare
si no hi ha pins
no es fan pinyons
ni cucs, ni ocells.

Pare
on no hi ha flors
no es fan abelles,
cera, ni mel.

Pare
que el camp ja no és el camp.
Pare
demà del cel plourà sang.
El vent ho canta plorant.

Pare
ja són aquí...
Monstres de carn
amb cucs de ferro.

Pare
no, no tingueu por,
i digueu que no,
que jo us espero.

Pare
que estan matant la terra.
Pare
deixeu de plorar
que ens han declarat la guerra.