Avui tenia convidats a dinar. En un principi els vaig dir que faria un menú vegetarià, però al final vaig canviar d’idea i faig començar a deixar-ho tot llest per fer una paella de peix.
Sort que vaig decidir això, perquè mitja hora abans de començar a fer-la es presenta l’escuraxemeneies. Ja que havia pujat al poble per netejar el tir d’una veïna, no era qüestió de que marxés sense aprofitar el viatge (que estem lluny de tot).
Han arribat els convidats... i com que feia sol, ens hem quedat al pati. Hem aprofitat que no podíem estar a dintre i el Nur s’ha posar a trasvassar blat amb una cullera de fusta.
També he aprofitat per trasplantar els fills de les aloe veres que tinc, que ja no hi cabien als testos, i afegir-hi una mica de compost del que generem al poble.
A la fi hem pogut començar a fer la paella (que han acabat fent els amics mentre jo fregava el terra, que per molt de compte que han tingut, ha acabat amb sutge)
La recompensa!! A dinar!!
A la tarda, quan ens hem quedat sols, hem baixat al garatge, i mentre jo acabava la part superior del sac de dormir, el Nur es dedicava a la pintura.
Quan s’ha cansat, li ha cridat l’atenció la càmera de fotos i ha insistir a fer un reportatge fotogràfic. L'hauríeu d'haver vist; al principi sempre enfocava al terra o força avall, però a mida que anava fent, millorava la tècnica; feia fotos de detall de tot el que trobava (llàstima que la càmera no dóna per fer fotos de tan a prop). Un ensenyo una d’elles, de les que estaven més o meys enfocades, que demostra que estava fent el sac.
Quan hem acabat ens hem anat a sopar, i ara mateix, el Nur dorm com un angelet, després de tantes emocions i activitat.
QUé día tan completo!! Me gustan estos días, aunque siempre acabo agotada!! Besos.
ResponderEliminar