El saüc sempre ha estat envoltat de llegendes fantàstiques. No podem estar segurs que sigui veritat tot el que d’ell en diuen, però el que sí sabem és la quantitat de propietats que té: és sudorífic, lleugerament laxant, diürètic, antiinflamatori, antiviral, antiespasmòdic i sedant.
Les flors es cullen al juny o juliol. En infusió és un bon remei pels refredats i, ben concentrada, les gàrgares combaten les angines.
L’escorça i les fulles són diürètiques i laxants; com més fresques, més potents.
Els fruits s’han de collir ben madurs, al setembre, ja que verds són tòxics. Conté sals minerals i vitamines dels grups B i C. Amb els fruits podem fer infusions contra al mal de queixal i els refredats, o gelees, licors i melmelades, amb propietats laxants.
Aquí us deixo dues receptes, que he fet fa poc.
Vi de baies de saüc
1 kg de baies de saüc
1 litre de vi negre
sucre
El saüc s’agafa en rams i el desgranem amb l’ajuda d’una forquilla abocant-lo directament a un bol amb aigua; d’aquesta manera el rentem i eliminem les baies que no són prou madures i les que ja s’han passat (les que suren les rebutgem). Un cop netes, les aixafem i les cobrim amb el vi. Deixem macerar 48 hores i ho filtrem. Mesurem la quantitat de líquid resultant i afegim 300 g de sucre per cada litre. Ho portem a ebullició dos cops. Deixem refredar i ho posem en ampolles.
Melmelada de baies de saüc
1 kg de baies de saüc
1 llimona
3 pomes
sucre
Desgranem, eliminem les que no són madures i rentem les baies (veure vi de baies de saüc). Triturem les baies i les passem pel colador xinés. Afegim les pomes, pelades i sense cor i ho tornem a triturar amb el suc de la llimona. Pesem la barreja i afegim 500 g de sucre per cada kilo. Ho posem a foc lent durant una hora i mitja, remenant de tant en tant.
Amb la melmelada ben calenta, la posem als pots de vidre (ben nets), tanquem bé i els girem cap per avall. Un cop refredats ja els podem emmagatzemar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
No seas tímidx, deja un comentario si te apetece ;-)