Ara ja veieu que la caixa m’estava demanant a crits que la transformés en un CASTELL.
Encara li falten alguns detalls, com un parell de torres i la “puerta levadiza”, però crec que ja es pot ensenyar.
Aquestes dues tardes que l’he estat fent m’han portat a la meva època d’estudiant universitària, on el que més m’agradava era fer les maquetes. Per alguna cosa havien de servir els anys de carrera, no? ni que sigui per fer castells de cartró reciclat, jajaja.
QUé bonito, me ha encantado!! Nosotros estuvimos hace algo más de un mes visitando un castillo y a Acher le encantó... Pensé hacerle uno, pero se quedó en proyecto e idea solamente, pero al ver el tuyo me han entrado ganas de nuevo... Uff, necesito tiempo para hacer todas las ideas... Muchísimas gracias por tu super maqueta!!
ResponderEliminarInma, ¿sabes que mi abuelo materno era del pueblo donde está ese castillo? Lo fui a visitar y me gustó mucho.
ResponderEliminarAnímate, que es bastante sencillo de hacer, aunque entretenido, pues el cartón de estas cajas es doble, y cuando tenía que hacer un rebaje para encajar otra pieza, me costaba bastante.
Eran las cajas que pensaba ir guardando para el sillón... :(
quina passada!!!! ets increible! és per jugar-hi hores i hores!
ResponderEliminard'on has tret cartró doble?
Aquest tipus de caixes de fruita ja són en cartró doble; no tinc cap mèrit en això. Tenim sort que aquests supers posen les caixes a l'entrada per poder-se endur la compra sense bosses de plàstic.
ResponderEliminarEl problema que tinc ara és que no trobo ninos petits pel castell...
esa arquitecta!!!
ResponderEliminarQuina passada! A veure si t'animes i ens fas un tutorial per poder seguir els teus passos... Encara que poder una versió més facileta perque suposo que lo de ser arquitecte ajuda una mica, no?
ResponderEliminarUna abraçada!
Tutorial? Acostumo a fer fotos del procès de gairebé tot el que faig, ì d'aquest em falten moltes. Veuré què puc fer.
ResponderEliminarCom ja he dit, no és tan complicat com sembla. L'estructura principal és una caixa tal qual, a la que he fet les portes i espiells. I a partir d'ella he adaptat la resta: la planta superior amb el pati central, les torres, l'escala.
La meva idea, en un principi, era fer-ho tot a base d'encaixos i no necessitar la pega; però, per variar, ho vaig voler acabar ràpid i vaig passar al loctite, que no és l'ideal per al cartró :-(.
Una abraçada
M'encanta! És una passada!
ResponderEliminarjejeje idò t'hauràs de fabricar tu els ninos de la mida que et calguin!
ResponderEliminarTremendo! Lo de las escaleras me tiene fascinada. Felicidades!
ResponderEliminarDawn, ninos??? quan baixi a Sabadell ja miraré si en trobo, jajaja
ResponderEliminarPepa, tengo una especie de obsesión con las escaleras, no hay maqueta que no haga sin escalera, jejeje
Una abraçada / un abrazo
chulisimo! yo tambien tuve un tiempo que me dió por hacer casas y casitas de carton, de fullola, de papel.. a mi hijo le gustó la idea y hace maquetas de coches. despues las forra de papel maché casero (papel de periodico con cola) y los pinta a su gusto.
ResponderEliminarCómo me gustaría ver todo lo que dices... y ya me imagino a quién ha sacado la vena artística tu hijo, Esther.
ResponderEliminarUn abrazo