MARÇ "LO TAFANARI"

Des de petita que em recordo entre robes, fils, tisores i agulles. La meva mare i la meva germana treballaven en un taller de costura, i sempre acabava amb els mostraris de robes a les mans. Quina varietat en petit format! Algun profit els hi havia de treure, no podia simplement acumular-les; la meva mare les hauria llençades immediatament. Les meves nines van convertir-se en els meus conillets d’índies, en l’enveja del veïnat, vestint-les amb tota varietat de conjunts, fruit de la imaginació més esbojarrada d’aquella nena que no he deixat de ser.

Amb el pas del temps, tot ha canviat d’escala;  les nines han donat lloc a persones, els petits mostraris a robes a metres, i els vestidets i pantalonets de les nines han donat pas a la meva passió per dissenyar i confeccionar tot tipus de bosses i complements.

Normalment de la necessitat surten les millors idees, i de conèixer les persones en surt la proposta més escaient. La producció de bosses en sèrie no em motiva gens i és per això que mai en faig dues d’iguals.

Per exemple, d’una necessitat d’organització personal i coneixent com m’agrada treballar, ha sorgit la meva última creació; un davantal-cinturó per anar a l’hort.  Ha estat el poder anar a l’hort i tenir tots els estris a mà, sense haver de portar la típica bossa on mai es troba res, el que ha donat lloc a la confecció d’aquest davantal o cinturó.

De la necessitat a la idea, de la idea al croquis, i del croquis als patrons. Així és com treballo. D’un conjunt de retalls, cremalleres, fils, cintes i gomes projecto la combinació adient per a satisfer el meu objectiu, la confecció de la peça final.