31 oct. 2011

DE FIGURANT A "EL GRAN NORD" DE TV3


Aina Clotet
Roger Coma i Pepo Blasco
Nacho Fresneda (un actor simpàtic i gens tibat)
Pep Cruz
A part d'aquests, també hi eren Manel Sans, Manel Barceló, Mercè Arànega i d'altres dels que no en conec el nom.
m'encanten aquests micros
Uns amics i jo mateixa

HALLOWEEN Vs CASTANYADA (PANELLETS)

Després d’haver fet una petita migdiada, tocava preparar la castanyada, perquè a casa nostra el Halloween encara no hi entra. I què seria d'una castanyada sense panellets? Doncs a fer-los toca!!
PANELLETS
     per a la masa:
1kg de farina d'ametlla
1kg de sucre
boniato
    per decorar:
pinyons
ametlles
taronja (ratlladura i suc)
café
codonyat

ELABORACIÓ:
Amassem la farina d'ametlla, el sucre i el boniato fins que poguem fer boles sense que es disgreguin. Si es fa difícil es pot afegir una clara d'ou a la massa.
Si es volen fer de pinyons o ametlla, la massa ja està acabada i només cal fer les boles i arrebossar-les amb els pinyons (cosa força complicada de fer, ja que cauen) o l'ametlla. Si es volen fer de codony, aplanem una part de la massa, cologuem unes tires allargades de dolç de codony, i l'emboliquem amb la massa fent un rulo. Després tallem trossos (com si fos sushi) i els col·loquem plans a la safata.
Si es volen fer de taronja, afegim a la massa la ratlladura de taronja i una mica de suc (molt poc, perquè si se n'hi afegeix massa, al posar-los al forn, es desfà el sucre i perden la consistència).
Un cop tenim els panellets preparats a les safates, els pintem per sobre amb una mica de rovell d'ou per que agafin color daurat, i es couen a 180ºC.
Si es volen fer de café, se li afegeix una mica de café a la massa, amb les mateixes precaucions que amb els de taronja.

30 oct. 2011

¿QUÉ MIDE LA CABEZA DE TU HIJO? (REGALO)

Parece una pregunta un poco rara, pero tiene que ver con ésto. Resulta que la hice algo pequeña para Nur, y he decidido regalarla. ¿De qué manera? Pues un poco como en la Cenicienta, a quien le vaya bien, y como no puedo ir de casa en casa probádola, me tendréis que decir la medida vosotras.
A quien le interese, que deje un comentario con la medida de la cabeza de su peque. Si hay más de una cabeza en la que quepa, pues se sorteará.

El viernes 4 de noviembre diré cuál es la cabeza afortunada.

28 oct. 2011

PATRONS DE REVISTES... qué divertit!

Mai se m’havia acudit de mirar una revista de patrons a la llibreria… fins que vaig conèixer el blog de La Inglesita, on, sempre que compra el Burda o alguna altra, comenta el que més li agrada.
Avui, quan he anat a comprar el Jueves, he donat un cop d'ull a les revistes de patrons... "en mala hora!"... he sortit de la llibreria amb tres revistes + el Jueves, aquestes...
Al Burda, a la secció de nens hi ha una sudadera preciosa, que li vull fer al Nur. Tota contenta, obro la revista per la meitat, li trec cuidadosament les grapes, desplego els patrons... i em trobo amb això...
No us sembla divertit? Jo m'he posat a riure... però per no plorar!! 
És una mica com les il·lustracions del Wally, on l'havies de trobar, us enrecordeu? Doncs així he passat una bona estona buscant la maleïda peça nº 21. Al final l'he trobada , però llavors se m'han tret les ganes de començar, he tornat a desar el patró al seu lloc, i he començat a fer uns altres pantalons aquests amb micropana negra, jajajaja.
Pròximament... la lluita amb els patrons de Burda!!!




DIVENDRES MUSICALS: Mariem Hassan

Avui us proposo un tema de Mariem Hassan, dona saharaui, a qui vaig tenir el gust de poder escoltar en directe en un concert al Fòrum, el dia de la inauguració.
El poble saharaui ja porta més de 30 anys als campaments de refugiats de Tidouf i no sembla que la cosa hagi d'avançar gaire. Vaig tenir la oportunitat d'anar-hi en tres ocasions als campaments, i us puc assegurar que se't cau l'ànima a terra no quan veus les condicions en les que viuen (que són lamentables), sinó quan parles amb la gent jove, que ha anat a estudiar a Cuba, i els fan tornar, després de passar uns 10 anys allà (ho allargen al màxim) amb uns estudis que no els serveixen de res. Estan en una presó sense parets, diuen.
Per tots ells, tan hospitalaris i generosos...

27 oct. 2011

AMIC INVISIBLE... us ve de gust?




La Marina, de Pell a Pell, va tenir la bona idea de fer un intercanvi familiar (allà podeu saber de què anava). El fet és que la majoria de mares que estaven interessades, els seus fills tenien unes edats amb les que no podrien participar-hi gaire... com és el meu cas. Així que li vaig proposar, aprofitant la seva idea, de fer l'intercanvi entre les mares, o el que és el mateix, un amic invisible.
Jo no sé vosaltres, però jo trobo molt a faltar el rebre una carta per correu ordinari, i l'espera sobretot. Ara tot és immediat amb els mails, però els hi falta alguna cosa (el romanticisme, que em mata! jaja). A això se li afegeix la meva passió per fer coses de forma artesanal, que ja coneixeu.
En què consisteix?:  en enviar un regal fet per nosaltres mateixes per als nostres fills. Si algú no té fills i vol participar, igualment serà benvinguda.
Fins quan m'hi puc apuntar?: Hi ha de temps per apuntar-s'hi fins el 20 de novembre. El 21 de novembre es farà el sorteig i se us enviarà via mail, la persona que us correspon.
Quan s'ha d'enviar?:  El regal hauria d'arribar a destinació abans de nadal, així que podem posar de data límit d'enviament el 18 de desembre, no us sembla?
Què he de fer per apuntar-me?: només cal que envieu un mail a la.pantigana.pallaresa@gmail.com, amb les vostres dades, i no estaria de més deixar un comentari a aquesta entrada dient l'edat/s del vostre/s fill/s, si és nen o nena, o el que se us acudeixi que pugui facilitat la tasca a la vostra AI enviadora.

Espero que us animeu, que serà molt divertit, segur!!

Podeu veure aquí la llista provisional

25 oct. 2011

24 oct. 2011

PLASTILINA CASOLANA




A qui no li agradava jugar amb plastilina quan erem petits? A mi em fascinava, tot i que a ma mare no tant...
Al blog de Mini-eco hi ha la manera d'acolorir la plastilina casolana amb tints naturals. La veritat és que els colors resultants són fantàstics no creieu?
Aquí trobareu la manera de fer-ho (amb a recepta de la plastilina també).

23 oct. 2011

BIJUTERIA DE MACRAMÉ

L'hivern passat, una veïna, em va ensenyar un parell de nussos de macramé, i em va comentar que es podien aplicar a fer pulseres. La cosa em va saber a poc i vaig estar "investigant" per internet sobre el macramé, que només em venia a la ment aquelles coses que servien per penjar testos del sostre. Vaig trobar diferents nussos, coses fetes amb ells... em va encantar! I m'hi vaig posar a fer pulseres per als amics (llàstima que no vaig fer fotos de totes).
Us ensenyo un conjunt que vaig fer per un Amic Invisible del foro Mundorecetas.

22 oct. 2011

INSTRUMENT AMB PICAROLS

Ja fa algun temps vaig veure en una pàgina d'internet (crec que era Mini-eco; potser Taller Pisimun ens ho podrà dir) un instrument o sonall fet amb picarols.

L'altre dia em vaig decidir a fer-ne un. Vaig fer servir un cilindre de cartró (en aquest cas de paper film, perquè és més rígid), 10 picarols i cordó encerat. Si voleu el podeu pintar, però a mi ja m'agrada així.

5 DIES SENSE BOLQUER...

Aquest estiu vam fer un intent de treure-li els bolquers al Nur. Durant uns dies vam estar provant, però preferia sortir al pati a pixar i cagar (sense baixar-se ni pantalons ni calçotets), que fer-ho a la gibrella o el wc. Veient que es negava, vam tornar enrera.
Ja feia algun temps que es llevava sec, tant de la migdiada com al matí, però no acabava de donar el pas.  Inclús quan s'ho feia m'ho deia, però quan li preguntava si ho volia fer al lavabo em deia que no, que al bolquer.
Doncs fa cinc dies, en una d'aquestes que em diu que sí, i des d'aquell dia, que no porta bolquer. Encara li deixo a la nit, per si de cas, però es lleva sec, sense llevar-lo durant la nit.
No entenc la pressa que sembla tenir la gent per treure els bolquers als nens. Si no volen, potser no estan preparats. Tinguem paciència, no cal forçar res, que tot arriba.

TIPIS

Ja us porto una altra proposta per fer-li als petits de la casa, i crec que pot ser un regal perfecte de cara a nadal. Feia temps que tenia en ment fer un tipi, tant per dintre de casa com per quan anem a l'hort, que el Nur pugui tenir un espai per jugar sense que es torri al sol. 
Doncs avui he descobert el blog 4 en la carretera, que segur que ja coneixeu. Mirant l'apartat de nens (no he arribat a més) he descobert un tutorial de cóm fer un tipi. Ja és més o menys com pensava fer-lo, però el fet de no haver de pensar gaire, ajuda a no tenir mandra a l'hora de fer-ho.  Això sí, faré algunes modificacions de coser que vull que tingui el nostre tipi. Ja us informaré.
Espero que us sigui útil i us animeu a fer-lo... jo segur que sí, i segurament en faré dos (un per regalar)


A LA FI M'HE FET UN... "ALFILETERO"

Ja estava cansada d'anar necessitant les agulles i sempre tenir-les lluny. M'he fet un "aguller" (ni idea de cóm es diu en català) que tant me'l puc posar al canell com al braç per sobre del colze, en forma d'ovella, inspirada en el blog Cré-Enfantin.

És força gros i per tal que no em molesti quan no el necessiti, gràcies al velcro me'l puc posar i treure en un moment.

La veritat és que no sé per què no me n'havia fet un abans; el que m'hauria facilitat a l'hora de fixar les teles per cosir tot el que he anat cosint últimament...

21 oct. 2011

DIVENDRES MUSICALS: YANN TIERSEN

LA VALSE (BSO AMÉLIE) - YANN TIERSEN

PANETS FARCITS DE SOBRASSADA I OU

Fa unes setmanes, una amiga força joveneta, i que fa poc que s’ha emancipat, em va demanar a veure quan penjava receptes fàcils i ràpides de fer, ideals per a gent com ella.
Doncs aquesta serà una d’aquelles receptes que tenen poca elaboració i el resultat és molt bo, inclús per sorprendre els amics quan venen a sopar.
La recepta no és meva; de fet la van fer la setmana passada a “caçadors de bolets” i avui m’he animat a fer-la, però sense bolets (no perquè no m’agradin, sinó perquè vaig oblidar que en portava, jaja).
Recepta dedicada a Cristina Vila i a Nadia Olid (la meva neboda), les dues acabades d’emancipar.


Ingredients (4 persones)
4 panets rodons (jo he fet servir de viena, però no eren tan aplanats)
4 ous
sobrassada

Obrim els panets per la part de dalt i els buidem una mica.
Posem una mica de sobrassada i el rovell de l’ou a dintre (posem un polsim de sal al rovell)
Muntem les clares a punt de neu afegint una mica de sal.
Col·loquem les clares muntades sobre el farcit del panets.
Posem al forn a 200ºC, fins que es daurin les clares.
Ja podem servir, així de simple i així de bo.

PANTALONS FOLRATS DE POLAR

Ahir vaig començar a fer-li uns pantalons al Nur amb roba de quadre gal·lès. La roba és força fina, així que vaig pensar a folrar-los amb una roba tipus samarreta. Però ahir va començar a canviar el temps i a fer fred, i vaig deixar de banda la roba de samarreta per agafar el polar. El resultat no ha estat l’òptim, però li faran el servei, que és el que compta. Em queda passar-li la goma, que no em quedava i l’he d’anar a comprar.



20 oct. 2011

TRANSFORMACIÓ 1: ... i el després... UN CASTELL

Ara ja veieu que la caixa m’estava demanant a crits que la transformés en un CASTELL.
Encara li falten alguns detalls, com un parell de torres i la “puerta levadiza”, però crec que ja es pot ensenyar.
Aquestes dues tardes que l’he estat fent m’han portat a la meva època d’estudiant universitària, on el que més m’agradava era fer les maquetes. Per alguna cosa havien de servir els anys de carrera, no? ni que sigui per fer castells de cartró reciclat, jajaja.

TRANSFORMACIÓ 1: l'abans...

Avui el Nur ha volgut que féssim un “X” (li diré així, per ara), amb els troncs i les caixes de cartró. Quan m’hi he posat i m’he mirat amb deteniment les caixes, he vist que eren fàcilment transformables en allò que volia... i he posat mans a l’obra (i mai millor dit, jajaja).

Les caixes...
... desmuntant alguna caixa...
 ... fent algun encaix...

... preparant alguna part...



... i fins aquí us puc ensenyar, que falta molt poc per acabar-li i vull que el veieu de cop.

18 oct. 2011

EL CIRCO DE LA MARIPOSA

Avui m'agradaria recomanar-vos la pel·lícula El circo de la mariposa. Només dura 20 minuts i val la pena veure-la en un moment de tranquil·litat (i kleenex)
Hi ha una frase de Maria Montessori, que diu "Ajuda'm a fer-ho per mi mateix"... defineix molt bé la pel·lícula.
No us vull explicar res més, perquè vull que la mireu sense valoracions prèvies.
La podeu veure aquí.
 













Un cop vista, ja podeu saber qui és el protagonista, Nick Vujicic.

DIMARTS MUT

17 oct. 2011

COM DORM EL TEU FILL?

A la revista de l’any 73 que m’han portat avui, també hi havia aquest text, que crec que és força interessant per nosaltres, les mares.
Quan vaig anar per primer cop amb el Nur a la homeòpata, em va preguntar, entre altres coses, cóm dormia? Ara sé el per què de la pregunta.

REVISTA "HOGAR Y MODA" ANY 1973

Una de les amigues que han vingut a dinar avui s’acaba de comprar un pis. Al traster ha trobat un munt de revistes velles. Me n’ha portat unes quantes dels anys 70.
Us ensenyo aquesta, de l’any 73, on hi ha alguna “joia”, com aquest kimono, que trobo que no està gens malament.
 
 

COSE CONMIGO: part superior acabada...

... a falta dels snaps.

Com podeu veure, també he “tunejat” una mica la tela.  Fa molt de temps vaig comprar a Andorra uns retoladors per a roba per dibuixar unes samarretes i he aprofitat el vermell per resaltar un dels... rinoceronts? A la meva parella no li agrada com a quedat perquè diu que sembla que estigui mal pintat, però ho he fet expressament intentant donar-li una mica de volum (no sé si no he aconseguit).
Demà intentaré posar-me amb la part inferior.



DIA COMPLET...

Avui tenia convidats a dinar. En un principi els vaig dir que faria un menú vegetarià, però al final vaig canviar d’idea i faig començar a deixar-ho tot llest per fer una paella de peix.
Sort que vaig decidir això, perquè mitja hora abans de començar a fer-la es presenta l’escuraxemeneies. Ja que havia pujat al poble per netejar el tir d’una veïna, no era qüestió de que marxés sense aprofitar el viatge (que estem lluny de tot). 
Han arribat els convidats... i com que feia sol, ens hem quedat al pati. Hem aprofitat que no podíem estar a dintre i el Nur s’ha posar a trasvassar blat amb una cullera de fusta.
També he aprofitat per trasplantar els fills de les aloe veres que tinc, que ja no hi cabien als testos, i afegir-hi una mica de compost del que generem al poble. 
A la fi hem pogut començar a fer la paella (que han acabat fent els amics mentre jo fregava el terra, que per molt de compte que han tingut, ha acabat amb sutge)
La recompensa!! A dinar!! 
A la tarda, quan ens hem quedat sols, hem baixat al garatge, i mentre jo acabava la part superior del sac de dormir, el Nur es dedicava a la pintura. 
Quan s’ha cansat, li ha cridat l’atenció la càmera de fotos i ha insistir a fer un reportatge fotogràfic. L'hauríeu d'haver vist; al principi sempre enfocava al terra o força avall, però a mida que anava fent, millorava la tècnica; feia fotos de detall de tot el que trobava (llàstima que la càmera no dóna per fer fotos de tan a prop). Un ensenyo una d’elles, de les que estaven més o meys enfocades, que demostra que estava fent el sac. 
Quan hem acabat ens hem anat a sopar, i ara mateix, el Nur dorm com un angelet, després de tantes emocions i activitat.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...